Excursió Fundació Miró

NU FEMENÍ 

Aquesta obra va ser una de les que més em va agradar. És un qudre de tinta xinesa, carbó i aquarel·la del 1915. M’ha semblat molt interesant amb quins materials l’ha realitzat i que sigui en aquest colors, ja que Miró acostuma a fer pintures més abstractes i amb colors vius.

M’ha cridat l’atenció la dona de l’imatge, perquè no és el típic estereotip ideal de dona, i també perquè sembla que les seves extremitats i altres parts del seu cos estiguessin cosides, em dona aquest efecte.

La dona està sentada i tot i que que no deixa veure gaire la cara no manca de gaire expressió, el quadre no te gaire energia i tot això lliga molt amb els colors i els materials que va triar Miró per construïr aquesta obra.