domingo, 20 de mayo de 2012
15é Festival Curt Ficció
Títol: Lucille
http://www.filmin.es/corto/lucille
Director: Albert Pintó
Duració: 10 minuts
Any: 2010
Nacionalitat: Espanyola
Gènere: Sense especificar
Duració: 10 minuts
Any: 2010
Nacionalitat: Espanyola
Gènere: Sense especificar
Cesar, un jove perdut un món de fantasía i idealització, fa tot el que estigui a les seves mans per aconseguir l'amor de la seva vida, "Lucille". Aquesta és una comèdia romàntica que tracte de com mai s'ha de perdre l'esperança, encara que totes les senyals et mostrin el contrari.
http://www.filmin.es/corto/lucille
ANÀLISI D'ANUNCIS
Millor anunci:
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=KNOpWwhht24
Heineken, destaca en aquests anunci un tòpic molt caracteristic entre els homes i les dones, utilitza una serie de personatges molt expresius que interpreten el seu paper de manera convincent i segura. A més, aquests personatges tan característics ens fan exaltar el producte que ens volen vendre, amb unes actituds molt naturalsi expresives amb un toc d'humor que funciona a la perfecció.
http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=KNOpWwhht24
Heineken, destaca en aquests anunci un tòpic molt caracteristic entre els homes i les dones, utilitza una serie de personatges molt expresius que interpreten el seu paper de manera convincent i segura. A més, aquests personatges tan característics ens fan exaltar el producte que ens volen vendre, amb unes actituds molt naturalsi expresives amb un toc d'humor que funciona a la perfecció.
Pitjor anunci:
El humor que caracteritza aquest anunci de Movistar és radicalment pèssim, amb uns comentaris tan poc originals que el fan terriblement insoportable, a més ens intenten vendre el seu producte intentant que sigui el més proper al públic amb els seus problemes i demandes, però utilitzen una serie de personatges molt forçats i la composició de l'anunci sembla la tipica escena americana dolenta on tots els personatges tenen el seu torn de veu tan marcat que el fa irreal i poc creible. Les interrupcions que fan son forçades i per fer un comentaris tan poc originals que no val la pena ni parar-se a escoltar l'anunci.
- Nom del producte / marca: Heineken
- Eslògan / logotip: Piensa en verde.
- Descripció del producte i dels seus destinataris: Cervesa destinada a tots els públics, encara que al anunci vagi més destinada a un públic masculí.
- Identificació del mitjà en què apareix: Televisió.
- TIPUS DE CAMPANYA: Llançament del producte.
- TRACTAMENT DEL PRODUCTE:Es presenta un producte idealitzat i presentat com un element grandiós.
- Descripció dels elements morfològics: -
- Estructura narrativa (SI TÉ)): no incorpora aquest tipus d'estructura.
- Aspectes sintàctic - expressius: Una serie de seqüències amb personatges masculins i femenins per una banda i ens caracteritzen els topics entre aquests dos generes.
- Tractament lingüístic: Ens presenta de manera exagerada el que més els hi agraden als homes i a les dones.
sábado, 19 de mayo de 2012
CURTMETRATGE: "UN SECRETO UNIVERSAL"
Link per veure el curt: "UN SECRETO UNIVERSAL"
http://www.youtube.com/watch?v=comBOlfj3k4&feature=youtu.be
1. Idea principal: Que ens amaguen les nostres mascotes?
2. Storyline: Es veu un gatet dormint molt tranquil, però això és el que ens vol fer veure. Podem veure seguits factors que ens enssenyen el que està tramant.
3. Escaleta:
1. Gat dormint
2. Gat caminant
3. Gat apareixent i desapareixent pel sofà
4. Gat amagat a la cortina
5. Gat sortint d'amagat de sota la taula
6. Gat treient les potes per sota del escriptori
7. Gat menjan a la taula
8. Gat mirant la televisió
9. Gat camuflat a la manta
10. Gat descansant a la cadira
4. Guió literari: Un gatet dormint tranquil·let al seu llitet. Seguidament, ens enssenya que es porta entre mans alguna cosa. Ens espía, copia les nostres actituds diaries, s'amaga de nosaltres... Però què és allò que intenta fer amb nosaltres? Quin és el seu secret? Finalment veiem que mai ho sabrem.
5. Storyboard i guió tècnic:
http://www.youtube.com/watch?v=comBOlfj3k4&feature=youtu.be
1. Idea principal: Que ens amaguen les nostres mascotes?
2. Storyline: Es veu un gatet dormint molt tranquil, però això és el que ens vol fer veure. Podem veure seguits factors que ens enssenyen el que està tramant.
3. Escaleta:
1. Gat dormint
2. Gat caminant
3. Gat apareixent i desapareixent pel sofà
4. Gat amagat a la cortina
5. Gat sortint d'amagat de sota la taula
6. Gat treient les potes per sota del escriptori
7. Gat menjan a la taula
8. Gat mirant la televisió
9. Gat camuflat a la manta
10. Gat descansant a la cadira
4. Guió literari: Un gatet dormint tranquil·let al seu llitet. Seguidament, ens enssenya que es porta entre mans alguna cosa. Ens espía, copia les nostres actituds diaries, s'amaga de nosaltres... Però què és allò que intenta fer amb nosaltres? Quin és el seu secret? Finalment veiem que mai ho sabrem.
5. Storyboard i guió tècnic:
GÈNERES DEL CINEMA
Al cinema trobem diversos generes cinematgràfics, com ara Acció/ Aventures que són històries situades en espais i temps exòtics amb protagonistes de rol molt marcats: Bo/ Dolent, Xic/Xica, Graciós/ Fava .... Son pel•lícules de ritme trepidant amb escenes espectaculars i moments d’humor que serveixen per a detindre l’acció.
Bèl•lic: Neix com a mitjà de mobilització i manipulació de la opinió publica per part dels estats front a una guerra o conflicte. Inicialment mostrava la felicitat de la societat i la destrucció d’aquesta per part del “enemic”. Podem trobar subgeneres dins d'aquest: el Didàctic és una crítica a la guerra com a mitjà de resoldre conflictes, Històric o Documental que és una reflexió històrica sobre les causes i conseqüències d’un conflicte, el Realisme que mostra la brutalitat i violència de guerra sense censura i l'Estètic, que busca la bellesa dins del caos i l`horror que representa la guerra.
També trobem altres gèneres com ara Ciència ficció, podríem dir que el que caracteritza aquest gènere és presentar un futur més o menys pròxim. Es relaciona amb visions utòpiques del futur marcades pels avanços científics i tecnològics. Serveis com a reflexió per als límits de la ciència.
El Cine d’autor, on l’autor presenta una pel•lícula com una obra d’art, personal i autònoma, fugint dels estereotips marcats per la industria del cine.
El Cine negre, el qual el protagonista és un antiheroi ( cínic) que es veu obligat a actuar de manera correcta. Sols fugir dels estereotips de bons i dolents. Serveix com a crítica social contra el classisme , les diferencies econòmiques i la corrupció policial i política.
El Documental, una narració explicativa amb funció didàctica, històrica, informativa , científica.... No sols ser ficció. Es recursos es centren en donar objectivitat al relat.
El Drama: Un home coneix seu destí i lluita per a evitar-ho.
Èpic: Representa la eterna lluita del Be i el Mal. Sols anar lligada a interpretacions d’origen religiós o polític. Ex: El senyor dels anells.
Històric: Recreació més o menys novel•lada d’un fet històric. Poden ser biografies o documentals novel•lats.
Intriga: Acompanyem un detectiu descobrint les pistes que resolen un cas. Ex: Les pel•lícules de Poirot.
Musical: Pel•lícula on hi l’acció principal es talla amb moments musicals. Aquests talls naixen per a justificar la aparició de cantants que atrauen al públic jove al cine. Aviat apareix un gènere que adapta al cine els musicals que es fan al teatre. És un cinema pensat per al entreteniment , tipus Disney, que ens mostra un mon feliç. Al 50 fou peça fonamental per publicitar el sistema capitalista impulsat pels EEUU.
Romàntic: Comèdia romàntica. Amor i malentesos entre enamorats. L’acció es desenvolupa al voltant de la conquesta i la seducció. Sols acabar en final feliç.
Terror: Té molts subgèneres: bogeria, psicològic, por al desconegut, monstres...
Thriller: Suspens. Consisteix bàsicament en mantenir en alerta permanent a l’espectador jugant amb l’anticipació que aquest fa del relat i els talls fals i girs inesperats del guió.
I per últim el Western: que es desenvolupa en EEUU en l’època de la colonització. El protagonista encaixa en el paper de justicier. Un individu amb “principis” que imparteix justícia de manera individual per la falta d’uns poders judicials i policials consolidats. Normalment aquest tipus de justícia està relacionats amb la venjança ( Llei del Talió), l`honor i una llei moral de caràcter religiós.
Bèl•lic: Neix com a mitjà de mobilització i manipulació de la opinió publica per part dels estats front a una guerra o conflicte. Inicialment mostrava la felicitat de la societat i la destrucció d’aquesta per part del “enemic”. Podem trobar subgeneres dins d'aquest: el Didàctic és una crítica a la guerra com a mitjà de resoldre conflictes, Històric o Documental que és una reflexió històrica sobre les causes i conseqüències d’un conflicte, el Realisme que mostra la brutalitat i violència de guerra sense censura i l'Estètic, que busca la bellesa dins del caos i l`horror que representa la guerra.
També trobem altres gèneres com ara Ciència ficció, podríem dir que el que caracteritza aquest gènere és presentar un futur més o menys pròxim. Es relaciona amb visions utòpiques del futur marcades pels avanços científics i tecnològics. Serveis com a reflexió per als límits de la ciència.
El Cine d’autor, on l’autor presenta una pel•lícula com una obra d’art, personal i autònoma, fugint dels estereotips marcats per la industria del cine.
El Cine negre, el qual el protagonista és un antiheroi ( cínic) que es veu obligat a actuar de manera correcta. Sols fugir dels estereotips de bons i dolents. Serveix com a crítica social contra el classisme , les diferencies econòmiques i la corrupció policial i política.
El Documental, una narració explicativa amb funció didàctica, històrica, informativa , científica.... No sols ser ficció. Es recursos es centren en donar objectivitat al relat.
El Drama: Un home coneix seu destí i lluita per a evitar-ho.
Èpic: Representa la eterna lluita del Be i el Mal. Sols anar lligada a interpretacions d’origen religiós o polític. Ex: El senyor dels anells.
Històric: Recreació més o menys novel•lada d’un fet històric. Poden ser biografies o documentals novel•lats.
Intriga: Acompanyem un detectiu descobrint les pistes que resolen un cas. Ex: Les pel•lícules de Poirot.
Musical: Pel•lícula on hi l’acció principal es talla amb moments musicals. Aquests talls naixen per a justificar la aparició de cantants que atrauen al públic jove al cine. Aviat apareix un gènere que adapta al cine els musicals que es fan al teatre. És un cinema pensat per al entreteniment , tipus Disney, que ens mostra un mon feliç. Al 50 fou peça fonamental per publicitar el sistema capitalista impulsat pels EEUU.
Romàntic: Comèdia romàntica. Amor i malentesos entre enamorats. L’acció es desenvolupa al voltant de la conquesta i la seducció. Sols acabar en final feliç.
Terror: Té molts subgèneres: bogeria, psicològic, por al desconegut, monstres...
Thriller: Suspens. Consisteix bàsicament en mantenir en alerta permanent a l’espectador jugant amb l’anticipació que aquest fa del relat i els talls fals i girs inesperats del guió.
I per últim el Western: que es desenvolupa en EEUU en l’època de la colonització. El protagonista encaixa en el paper de justicier. Un individu amb “principis” que imparteix justícia de manera individual per la falta d’uns poders judicials i policials consolidats. Normalment aquest tipus de justícia està relacionats amb la venjança ( Llei del Talió), l`honor i una llei moral de caràcter religiós.
miércoles, 7 de diciembre de 2011
OBERVACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LA PEL•LÍCULA “UN CUENTO CHINO”
Un cuento chino és una comèdia dramàtica que narra la trobada inesperada entre en Roberto i un xinès anomenat Juny que deambula perdut per la ciutat de Buenos Aires a la recerca del seu oncle, l'únic familiar que té encara viu . Roberto es topa amb Jun en el moment en què aquest últim és llançat al carrer des de l'interior d'un taxi, després d'haver estat assaltat per el xofer. A partir de llavors, comença una forçada i estranya convivència entre tots dos, ja que Roberto no parla xinès i Jun ni una paraula d'espanyol.
La pel·lícula succeix a la ciutat de Buenos Aires (Argentina) a l’actualitat. La història transcorre en unes setmanas. Els espais més habituals on es desembolupa és on ell treballa, a la ferreteria, i casa seva, concretament a la cuina, és on tenen més trobades els dos personatges principals.
Tracta temes cotideans de les persones com l’amor, les costums, la rutina, l’amistad, la soledat... i tot això ho reflexa partint del protagonista i la seva relació amb en Jun on podem veure com aquest personatge li obra els ulls respecte a aquests temes.
No hi ha cap narrador, només hi ha diàlegs i moments entenibles per mitjà de moments sense parla que nosaltres entenem i podem arribar a captar els sentiments i sensacions del protagonista. En aquest film podriem dir que s’uneixen dues històries, la d’en Jun i el tema de la vaca que cau, i la vida en sí d’en Roberto, i a partir de que es coneixen es forma una història, que es influència del que en un futur serà la relació d’en Roberto i la Mari.
El ritme narratiu es dinàmic i no varia dins la pel·lícula, ens mostre dia a dia de manera dinàmica, però recalcant més lentament aquells moments més enfatizants i importants per la història.
Respecte a la banda sonora, es realaciona sempre amb la situació, i dona intriga, alegria o diversió al moment concret.
La majoria de la pel·lícula o les trobades amb en Jun solen ser a la cuina, on podem veure color grissosos, blaus i verds apagats, que reflexen la soledat i la triste vida del protagonista. Per altre banda, veiem els colors de la roba de la Mari, que son liles i vermells, colors alegres i ens mostren l’optimisme i positivitat del personatge i d’allò que li cal a la vida d’en Roberto.
INTRODUCCIÓ HISTÒRIA DEL CINEMA
El cinema va ser oficialment inaugurat com a espectacle a París, el 28 de desembre de 1895. Des de llavors ha experimentat una sèrie de canvis en diversos sentits. D'una banda, la tecnologia del cinema ha evolucionat molt, des del primitiu cinematògraf mut dels germans Lumière, fins al cinema digital del segle XXI. D'altra banda, ha evolucionat el llenguatge cinematogràfic, incloent les convencions del gènere, creant així els gèneres cinematogràfics. En tercer lloc, ha evolucionat amb la societat, sorgint així diferents moviments cinematogràfics i cinematografies nacionals.
Respecte als gèneres cinematogràfics, tenen el seu primer origen en la cultura clàssica. Els dos gèneres majors grecs: comèdia i tragèdia; un estil lleuger, tema aparentment superficial i final feliç, i l'altre afectat, profund i de trist desenllaç.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)