Un cuento chino és una comèdia dramàtica que narra la trobada inesperada entre en Roberto i un xinès anomenat Juny que deambula perdut per la ciutat de Buenos Aires a la recerca del seu oncle, l'únic familiar que té encara viu . Roberto es topa amb Jun en el moment en què aquest últim és llançat al carrer des de l'interior d'un taxi, després d'haver estat assaltat per el xofer. A partir de llavors, comença una forçada i estranya convivència entre tots dos, ja que Roberto no parla xinès i Jun ni una paraula d'espanyol.
La pel·lícula succeix a la ciutat de Buenos Aires (Argentina) a l’actualitat. La història transcorre en unes setmanas. Els espais més habituals on es desembolupa és on ell treballa, a la ferreteria, i casa seva, concretament a la cuina, és on tenen més trobades els dos personatges principals.
Tracta temes cotideans de les persones com l’amor, les costums, la rutina, l’amistad, la soledat... i tot això ho reflexa partint del protagonista i la seva relació amb en Jun on podem veure com aquest personatge li obra els ulls respecte a aquests temes.
No hi ha cap narrador, només hi ha diàlegs i moments entenibles per mitjà de moments sense parla que nosaltres entenem i podem arribar a captar els sentiments i sensacions del protagonista. En aquest film podriem dir que s’uneixen dues històries, la d’en Jun i el tema de la vaca que cau, i la vida en sí d’en Roberto, i a partir de que es coneixen es forma una història, que es influència del que en un futur serà la relació d’en Roberto i la Mari.
El ritme narratiu es dinàmic i no varia dins la pel·lícula, ens mostre dia a dia de manera dinàmica, però recalcant més lentament aquells moments més enfatizants i importants per la història.
Respecte a la banda sonora, es realaciona sempre amb la situació, i dona intriga, alegria o diversió al moment concret.
La majoria de la pel·lícula o les trobades amb en Jun solen ser a la cuina, on podem veure color grissosos, blaus i verds apagats, que reflexen la soledat i la triste vida del protagonista. Per altre banda, veiem els colors de la roba de la Mari, que son liles i vermells, colors alegres i ens mostren l’optimisme i positivitat del personatge i d’allò que li cal a la vida d’en Roberto.
