miércoles, 7 de diciembre de 2011

OBERVACIÓ I INTERPRETACIÓ DE LA PEL•LÍCULA “UN CUENTO CHINO”


Un cuento chino és una comèdia dramàtica que narra la trobada inesperada entre en  Roberto i un xinès anomenat Juny que deambula perdut per la ciutat de Buenos Aires a la recerca del seu oncle, l'únic familiar que té encara viu . Roberto es topa amb Jun en el moment en què aquest últim és llançat al carrer des de l'interior d'un taxi, després d'haver estat assaltat per el xofer. A partir de llavors, comença una forçada i estranya convivència entre tots dos, ja que Roberto no parla xinès i Jun ni una paraula d'espanyol.

La pel·lícula succeix a la ciutat de Buenos Aires (Argentina) a l’actualitat. La història transcorre en unes setmanas. Els espais més habituals on es desembolupa és on ell treballa, a la ferreteria, i casa seva, concretament a la cuina, és on tenen més trobades els dos personatges principals.

Tracta temes cotideans de les persones com l’amor, les costums, la rutina, l’amistad, la soledat... i tot això ho reflexa partint del protagonista i la seva relació amb en Jun on podem veure com aquest personatge li obra els ulls respecte a aquests temes.

No hi ha cap narrador, només hi ha diàlegs i moments entenibles per mitjà de moments sense parla que nosaltres entenem i podem arribar a captar els sentiments i sensacions del protagonista. En aquest film podriem dir que s’uneixen dues històries, la d’en Jun i el tema de la vaca que cau, i la vida en sí d’en Roberto, i a partir de que es coneixen es forma una història, que es influència del que en un futur serà la relació d’en Roberto i la Mari.

El ritme narratiu es dinàmic i no varia dins la pel·lícula, ens mostre dia a dia de manera dinàmica, però recalcant més lentament aquells moments més enfatizants i importants per la història.

Respecte a la banda sonora, es realaciona sempre amb la situació, i dona intriga, alegria o diversió al moment concret.
La majoria de la pel·lícula o les trobades amb en Jun solen ser a la cuina, on podem veure color grissosos, blaus i verds apagats, que reflexen la soledat i la triste vida del protagonista. Per altre banda, veiem els colors de la roba de la Mari, que son liles i vermells, colors alegres i ens mostren l’optimisme i positivitat del personatge i d’allò que li cal a la vida d’en Roberto.



INTRODUCCIÓ HISTÒRIA DEL CINEMA


El cinema va ser oficialment inaugurat com a espectacle a París, el 28 de desembre de 1895. Des de llavors ha experimentat una sèrie de canvis en diversos sentits. D'una banda, la tecnologia del cinema ha evolucionat molt, des del primitiu cinematògraf mut dels germans Lumière, fins al cinema digital del segle XXI. D'altra banda, ha evolucionat el llenguatge cinematogràfic, incloent les convencions del gènere, creant així els gèneres cinematogràfics. En tercer lloc, ha evolucionat amb la societat, sorgint així diferents moviments cinematogràfics i cinematografies nacionals.
Respecte als gèneres cinematogràfics, tenen el seu primer origen en la cultura clàssica. Els dos gèneres majors grecs: comèdia i tragèdia; un estil lleuger, tema aparentment superficial i final feliç, i l'altre afectat, profund i de trist desenllaç.

domingo, 20 de noviembre de 2011

Projecte Conservatori

El nostre grup està format per la Nikole Portell, l'Aida Moré, l'Agnès Jabbour i jo. Nosaltres fem la primera escena del conte, on podem veure l'ou a la platja i hem decidit fer com si un un cocu cau de la palmera que fa que s'esquerdi l'ou i llavors li surtin les potes. 

Hem començat fent algunes proves de com seria l'ou:




















Voliem fer l'ambient de la platja de manera divertida i adient al públic, llavors vam decidir contruïr una platja a partir d'aliments com ara pastanagues, enciam, llimona, pell de mandarina, cacao, cafè, llaminadures, galetes...







Finalment hem creat un Stopmotion amb el programa Final cut pro a partir de fotos d'aquesta platja festes amb una càmera amb un trípode, per facilitar l'acció, fent servir un plà picat, simulant que un cocu cau d'una palmera, l'ou s'esquerda, li sorten les potes i aleshores marxa.

martes, 14 de junio de 2011

Storyboard


MUSEU DE GRANOLLERS



Dijous 14 d'Abril vam assistir per segona vegada al museu de Granollers. Vam poder conèixer l'expossició Meridià Granollers Anys 70 Art de Concepte i creació, que pretenia que el públic puguès viatjar en el temps a l'Espanya anitga dels últims anys de la dictadura; i l'exposició audiovisuals d'imatges a contratemps.

Una de les obres que més em va cridar l'atenció ha estat aquest quadre:


Una imitació del Sant Sopar, es va representar a la III mostra d'Art Jove a l'any 1973. La relació és veu clarament a les persones que deixen la seva atenció a la única dòna que s troba el centre de la taula, representant així a Jesús i els seus seguidors.


lunes, 23 de mayo de 2011

CONTAGIUM-VOSTELINUM,



- Fals documental sobre els badalls -




EL BLOG DEL NOSTRE PROJECTE!:



CURTMETRATGE:

Plantejament del guió

1. Idea inicial: “The Comdal City”

- Storyline: Seqüències a Passeig de Gràcia i al Portal de l'Àngel. En elles apareixen botigues actuals, art del carrer, gent passejant pels carrers, bussos turístics, etc.


2. Escaleta:

      • Nombre de seqüències: 6

      • Títol representatiu de cada seqüència:

             1. Arribada a la ciutat

             2. Aglomerat de gent

             3. Grabacions pels carrer

             4. Botigues diverses

             5. Art al carrer

             6. Fi de la gravació


3. Títol i contingut de cada seqüència


1.
Arribada a la ciutat

Contingut: 1r pla de peus caminant en càmera lenta.

2. Aglomerat de gent

Contingut: Gent passejant per Passeig de Gràcia.

3. Grabacions pels carrer

Contingut: Cotxes circulant al volant de la font de Pssg. de Gràcia, bussos turísctics, gent passejant per les rambles.

4. Botigues diverses

Contingut: Rètols i interior de les botigues.
  
5. Art al carrer

Contingut: Artistes al Portal de l'Àngel.

6. Fi de la gravació

Contingut: 1r pla de peus corrents.



4. Guió literari

Es veu un 1r pla de peus caminant per Barcelona, seguidament, podem veure un cúmul de gent passejant pel carrer. De sobte, es comença'n a veure rètols de botigues i restaurants, d'alguna manera presentant la ciutat. Als dos últims
rètols, podem veure l'interior de les botigues. Més endavant, surten imatges de diversos artistes al Portal de l’Àngel i finalitzant el curt, es tornen a veure peus en 1r pla i aquesta vegada corrents.